“La gent t’ofereix la meitat de la seva misèria a canvi que expliquis la seva tragèdia”

Aina Martí, 23/03/2014

Un periodista ha d’escriure bé, explicar bé i ser honrat. Amb 55 anys, Joan Roura és un expert en periodisme de conflictes i defineix així la seva professió. Treballa a la secció d’Internacional de TV3 des d’on ha explicat milers de notícies amb epicentre a l’Orient Mitjà. Ha cobert com a enviat especial de la cadena la guerra de l’Iraq i del Líban, el conflicte entre Israel i Palestina i les revoltes de l’anomenada “primavera àrab”. Darrerament, l’hem vist a la guerra de Síria on ha viscut els moments més durs de la seva llarga carrera.

D’aquí a un mes viatja a Iraq per cobrir les eleccions parlamentàries, i abans, aprofitem per parlar de les seves passions: el periodisme i l’Orient mitjà. La cita és a TV3, casa seva des dels vint-i-cinc anys. Explica que no canviaria la seva feina per res del món, entretant, comença a fer un cendrer improvisat de paper, i fuma la primera de les tres cigarretes que es consumeixen mentre parlem.

Joan Roura, periodista de TV3

Joan Roura, periodista de TV3 Font: Aina Martí

Atent i segur del que pensa, els 30 anys d’experiència de Roura es noten. S’expressa sense estridències però amb contundència. És un expert en el camp però no li agraden els elogis gratuïts. Ajudar a les persones a entendre el món que els envolta és l’objectiu de tot periodista, ja sigui cobrint les eleccions al Parlament de Catalunya o la guerra de l’Iraq. No li agrada dramatitzar. El periodisme de guerra està molt mitificat, pensa. “No som herois, la gent ha vist massa pel·lícules”. Ara bé, no nega que no tothom pot cobrir conflictes perquè t’hi jugues la vida. Requereix tenir una personalitat peculiar, capaç de suportar-ho, “he passat tanta por que em tremolaven les cames”.

El primer contacte del badaloní amb el Pròxim Orient es va produir amb només 23 anys. Després d’uns anys d’iniciació a l’ofici en la premsa local de la seva ciutat natal i amb el títol de periodisme sota el braç, Roura va prendre la decisió que ha marcat la seva vida: anar a viure a Israel. Per mantenir-se es va dedicar a posar regs automàtics i a plantar oliveres, a més de fer algunes col·laboracions amb “El Periódico”.  A l’estat jueu, va aprendre que per donar una bona visió de la realitat és important ser al lloc dels fets i estar ben documentat, així, no et deixaràs “intoxicar” pels aparells de propaganda dels estats.

Roura defensa aferrissadament que només pots ser corresponsal de guerra si t’apassiona. Has de tenir sentit comú, bellugar-te com la gent del país i comptar sempre amb l’ajuda de fixers, traductors locals de confiança. No has de cercar coses extremes perquè “si el que busques és fama o diners el més segur és que et matin”. Per això hi ha tants morts, diu, entre els periodistes de guerra. En primer lloc, perquè “les empreses no són conscients del risc que comporta” i no paguen prou. En segon lloc, la mala situació laboral dels periodistes provoca que s’intenti triomfar cobrint guerres sense preparació i cobrant el mínim possible.

“No som herois, la gent ha vist massa pel·lícules”

Síria és una de les zones conflictives amb més professionals morts i desapareguts dels últims anys. Roura dubta abans de parlar de la segona vegada que ha cobert la guerra entre els rebels i Bashar al-Assad. “És el més complicat que he fet mai”, reconeix. El canvi que va suposar l’aparició de grups islamistes que lluiten per aconseguir l’hegemonia de l’oposició al règim ha provocat inestabilitat molt gran i una apagada informativa del què passa al país. Avui dia, hi ha 17 periodistes segrestats, dos dels quals són espanyols: el corresponsal d’El Mundo Javier Espinosa i el freelance Ricardo García, un bon amic seu. A l’equip de TV3 els va anar de ben poc que no els enxampen. Tot i això, reconeix que es mor de ganes de tornar al país sirià però que la direcció d’Informatius no el deixa perquè és massa arriscat.

Les víctimes i les injustícies que ha presenciat han canviat la manera com veu el món i està ben segur que si no hagués treballat en zones bèl·liques seria una altra persona. El més dur, confessa mentre s’acaba el tercer cigarret, és el sentiment d’impotència que et colpeix un cop poses peu a terres catalanes. Les preguntes i records sobre les persones que ha conegut l’empaiten fins a deixar-lo fora de joc.

Joan Roura és expert en el Pròxim Orient  Font: Aina Martí

Joan Roura és expert en el Pròxim Orient Font: Aina Martí

“El que més impacta és que tu vas allà amb un bitllet de tornada i la gent no té res, persones que viuen amb quatre cartrons, darrere de la casa que tenien feia una setmana, enfonsada. Ho han perdut tot i et donen mitja tassa de te, perquè tenen ganes d’explicar-te les injustícies que els passen i això per un periodista és molt bonic, la gent t’ofereix la meitat de la seva misèria a canvi que expliquis la seva tragèdia”. Per això Joan Roura és corresponsal de guerra.

Enllaços relacionats:

  • Retrats d’una guerra“, conjunt d’instantànies de la guerra siriana del fotògraf suec Niclas Hammarström, galardonat amb el premi Luis Valtrueña de Periodisme publicades a El Pais. 

Fe d’errades:

L’alliberació de Ricardo Garcia i Javier Espinosa es va produir 3 setmanes després de l’elaboració d’aquesta entrevista.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s