Albert Cusidó

“Sempre passaran coses i algú les haurà d’explicar”

Clàudia Rius, 24/03/2014

“Encara que sembli l’argument d’una pel·lícula barata, venia d’un desengany amorós i amb 22 anys em vaig plantar a la guerra de Bòsnia”. Quan Albert Cusidó relata els seus inicis en el món del periodisme, no deixa anar cap retret al seu jo passat, jove i corferit. Va marxar a la guerra dels Balcans sense haver rebut cap consell com els que ell ara dóna, i en aquell lloc i en aquell moment, la professió el va atrapar. Actualment es dedica plenament a la formació, però se segueix identificant amb el tipus de vida que el periodisme en zones de conflicte implicaSi mai sentiu a parlar de cursos de fotoperiodisme i de Reporter Academy, allà el trobareu: ensenyant tot el que va aprendre per si sol.

A casa, la seva família prefereix que es dediqui a la formació. Quan l’Albert va marxar a la guerra, els del seu voltant es van preocupar molt. Mentre remena el cafè amb llet que s’ha demanat a l’Hotel de la Vila de la Universitat Autònoma de Barcelona, just a costat de les oficines on treballa, confessa que és una sort que als anys 90 no hi hagués internet. Gràcies a això, la seva gent més propera no sabia amb tanta exactitud què passava a Bòsnia i els periodistes com ell no estaven tan controlats com ara.

Albert Cusidó fa cursos de fotoperiodisme a Reporter Academy, Font: Albert Cusidó

Albert Cusidó fa cursos de fotoperiodisme a Reporter Academy, Font: Albert Cusidó

Segurament els seus pares s’haguessin esgarrifat si haguessin sabut que el seu fill viuria un dels moments en el que ha estat més al límit. A l’Albert el va detenir la policia sèrbia de Montenegro un 10 d’octubre, a la comissaria de Plevilja, durant la guerra dels Balcans. Estava cobrint la història de 10.000 kosovars que arribaven de Sarajevo, on la situació era desesperançadora. Ell i un company van esbrinar com topar amb tots aquests kosovars: caminarien 50 kilòmetres de nit i entrarien a Montenegro clandestinament. L’ultimàtum de l’OTAN s’acabava. Milosevic volia començar a bombardejar. L’Albert va estar tres dies a la comissaria, dormint en una moqueta, rebent menjar si pagava als policies, amb una televisió que només transmetia imatges d’avions de combat i de Javier Solana, antic Secretari General de l’OTAN, anunciant un atac imminent. Els serbis es pensaven que aquells dos espanyols eren espies i els insultaven cada cop que Solana sortia per la televisió. Finalment, però, Milosevic va retirar uns kilòmetres les seves tropes, els aliats no van atacar i ells van ser alliberats.

Malgrat situacions així, l’Albert sentencia que aquesta professió el fa sentir viu. Assegut en una butaca, les seves cames es queden quietes el moment just com per decidir tornar a moure’s i provar una altra manera de seure.Potser és aquest no parar el que el porta a sentir-se bé dins d’una professió inestable, perillosa i exigent.“A nivell mental és molt important tenir autocontrol, saber dominar les necessitats fisiològiques (gana, son, fred) i tenir un bon instint que en moments determinats et pot salvar la vida”. Si li demanes com aconseguir aquest instint, et dirà que o es té o no es té, però que es pot treballar amb diverses tècniques per a intentar desenvolupar-lo. Es tracta de ser hàbil, potenciar les virtuts i intentar reduir els defectes. “Als nostres cursos veig la gent que té alguna possibilitat de fer camí en aquesta professió i els que no. A vegades són petits detalls, però que diuen molt”.

Albert Cusidó donant un curs als Balcans. Font: Albert Cusidó

Albert Cusdió donant un curs als Balcans. Font: Albert Cusidó.

“Sorgiran nous escenaris i oportunitats. L’home per naturalesa tendeix als conflictes.”

L’Albert ha presenciat diferents zones de conflictes, des de la guerra de Bòsnia fins als camps de refugiats Saharauis, passant per les fabeles del Brasil i per molts altres llocs. S’ha passejat per molts instituts de Catalunya donant xerrades sobre mines antipersones, tema amb el qual s’ha implicat molt. Sobre el futur del periodisme de guerra, creu que està canviant, però igual que tot el periodisme. “Sorgiran nous escenaris i oportunitats. L’home per naturalesa tendeix als conflictes. Quan no els causa directament els causa a l’entorn natural. Sempre passaran coses i algú les haurà d’explicar. Canviarà la forma de fer-ho, però el fons sempre serà el mateix”. Torna a moure’s, creua les cames i s’acaba el cafè. “Cal ser curiós, prudent, discret, però alhora ambiciós”.

Enllaços relacionats: